El cinema digital es refereix a l'ús de la tecnologia digital per gravar, distribuir o projectar imatges en moviment en contraposició a l'ús històric de rodets de pel·lícules en moviment, com ara pel·lícules de 35 mm. Mentre que les bobines de cinema s'han d'enviar a les sales de cinema, es pot distribuir una pel·lícula digital als cinemes de diverses maneres: a través d'Internet o enllaços per satèl·lit dedicats, o enviant discs durs o discs òptics com discos Blu-ray. Les pel·lícules digitals es projecten mitjançant un projector de vídeo digital en lloc d'un projector de pel·lícules.
El cinema digital es diferencia de la televisió d'alta definició i no necessàriament utilitza la televisió tradicional o altres estàndards de vídeo d'alta definició tradicionals, relacions d'aspecte o taxes de fotogrames. Al cinema digital, les resolucions es representen pel recompte de píxels horitzontals, normalment 2K (2048 × 1080 o 2,2 megapíxels) o 4K (4096 × 2160 o 8,8 megapíxels).
A mesura que la tecnologia del cinema digital va millorar a principis dels anys 2010, la majoria de teatres del món es van convertir en projecció de vídeo digital.
Presenta alguns avantatges enfront del cinema analògic: la distribució és ràpida i més optimitzada, no es fan malbé i incrementa les possibilitats a postproducció. No obstant, les imatges enregistrades en cel·luloide són de major resolució i tenen un color més pur.
La captura digital pot emprar cintes de vídeo, discs durs, memòria flaix o qualsevol altre mitjà que permeti registrar dades digitals amb una càmera digital o de vídeo. Aquest procés s'ha imposat sobre el cinema analògic en els últims anys pel seu ràpid avenç tecnològic, el que ha provocat una caiguda en la resolució de les imatges.[1][2][3]